Una passejada per la història de Sils vista des de l'estany

Origen de l'estany de Sils

Els successius enfonsaments tectònics de l'indret on s'ubica l'estany, combinats amb l'alçament dels relleus circumdants i l'aparició de volcans han configurat, des de temps pretèrits, una mena de cubeta que actua com una conca endorreica i obliga a les aigües pluvials i superficials a acumular-se a la seva part més fonda. Això explica l'existència de l'estany en aquest indret.

Aquest fenòmen és molt comú a la comarca de la Selva i es diferencia clàrament dels models d'estanys que coneixem de les zones costaneres, molt més lligat a la pèrdua de força de les aigües dels rius en el moment d'entregar-se al mar i a l'existència de cordons de dunes. Tant els selvatans com els empordanesos han estat assecats definitivament al segle XIX per la voluntat humana d'explotar les terres anegades.


El poblament paleolític

A diferència del que succeeix a les planes construïdes per les aportacions fluvials recents (com les de l'Empordà o del Rosselló) a les zones deprimides de la comarca de la Selva no han quedat tan cobertes de sediments i per tant és habitual descobrir eines de pedra paleolítiques en superfície. Habitualment es tracta de jaciments mal preservats i descontextualitzats però alguns han proporcionat restes abundants com Can Crispins (Llagostera), Cal Coix (Maçanet), Sant Pere Cercada, Puig Marí, etc.

A Sils s'han recuperat unes quantes eines que es poden datar entre el final del paleolític inferior i el paleolític mitjà (250.000-40.000 anys). Són testimoni de les ocupacions dels Homo heidelbergensis o els seus successors, els Homo neanderthalensis. No es tracta de cap hàbitat sinó de troballes superficials sense context.

No obstant per altres jaciments de la comarca sabem que aquestes comunitats explotaven els recursos lítics de l'entorn de manera molt planificada, ja que s'han descobert diversos indrets on es produien eines en sèrie que serien utilitzades molt més tard (pedreres, tallers, etc.). No es tractava doncs de grups esporàdics sinó de comunitats ben assentades.

La depressió selvatana, lloc obligat de pas per les espècies de grans herbívors, ha estat doncs un indret des de sempre habitat.


De la prehistòria a la història

El nucli antic de Sils
1002: el vescomte de Girona, Seniofred I, apareix com a senyor de Sils, juntament amb Lloret, Blanes,Vidreres, Maçanet i Caldes. S'esmenta com a part del terme l'estany, no el poble. S'alça el castell de Torcafelló, inicialment alou del vescomte i finalment feu (ret homenatge a Alfons I, mort al 1196)
1185: el papa Llucià III confirma possessions del monestir de Breda a Sils
1246: el papa Innocenci IV confirma possessions del monestir de Breda a Sils
1247: el vescomte de Cabrera, Guerau VI, pacta amb el bisbe Berenguer de Castellbisbal de Girona, la dessecació de l'estany, l'establiment de camperols amb emfiteusi i el pagament de tributs al vescomte en tant que senyor directe. Les terres es tornen a inundar al 1322 i el poblament de Sils entra en decadència, també a causa de la pesta negra de 1347.

Sils contra l'estany
a

El ferrocarril i els temps moderns
a

Decadència o ressurrecció?
addd

L'estany, un espai simbòlic

Consuleu el mapa

Temes: